Un 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana, van ser brutalment assassinades per ordre del dictador Rafael Trujillo. Històricament, arran d’aquest fet, per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència contra els abusos i la tortura. Anys després, el juliol de 1981, va tenir lloc a Bogotà (Colòmbia) la 1a Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib, en què es va designar aquest dia en commemoració del brutal assassinat.
El 17 de desembre de 1999, mitjançant la resolució 54/134, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment el 25 de novembre Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i va instar els governs, les organitzacions internacionals i les organitzacions no governamentals a organitzar activitats adreçades a sensibilitzar l’opinió pública envers el problema de la violència contra les dones.
Com a Comissió de Coeducació i Feminismes i com a membres de la comunitat de l’escola Congrés-Indians, no volíem deixar passar aquesta data sense dedicar-hi un recordatori. En aquests temps de Covid, on la sensació d’aïllament i llunyania comença a estar molt instal·lada en totes i tots nosaltres, és important apropar-nos, empatitzar i recordar les dones que estan patint cada dia qualsevol forma de violència per part dels seus maltractadors. És més, aquest temps de pandèmia ha portat a un augment de violència vers les dones i la sensació d’impotència i desprotecció que pateixen aquestes dones, ha estat i és molt gran.
Segons les dades del Ministeri d’Igualtat, del 2003 fins al 2020 han mort 1.074 dones per violència de gènere. Des de principi d’any (les dades s’han pres de l’1 de gener fins al dia 13 de novembre d’enguany), han matat 41 dones i 23 joves menors de 18 anys han quedat orfes de mare. Aquestes dades esgarrifen i constaten que no hem aconseguit aturar el tràgic degoteig de víctimes, que a totes i a tots diàriament ens omple de dolor i també de vergonya. És per aquest motiu que hem d’unir-nos, prendre consciència de la igualtat encara inexistent entre homes i dones i treballar plegades perquè aquest desequilibri deixi d’existir.
En un dia com avui, hem de mostrar conjuntament el nostre condol per totes i cada una de les dones que han estat víctimes de la violència masclista no només a la nostra ciutat, sinó arreu del món. Tanmateix no volem que les dones assassinades esdevinguin simples números en les estadístiques. És important prendre consciència que tenien família, il·lusions i projectes que mai més podran viure ni gaudir, perquè un dia els seus maltractadors van decidir matar-les.
Línia d’atenció contra la violència masclista 900 900 120.